1) BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA
"Almenys el 75% per cent de tota la literatura, filosofia i ciència grega antiga es va perdre; no obstant això el succés més recordat per tots els amants dels llibres no va ocórrer en la famosa Atenes o en la temuda Esparta sinó en terres àrabs, on va existir durant 7 segles la biblioteca d'Alexandria, dividida en dues parts: un Museu i el Temple de Serapis. Segons l'apòcrifa Carta de Aristeus, va disposar de 20.000 rotllos de papir, i pretenia aconseguir la xifra de 500.000.
Existeix una polèmica, encara vigent, sobre la destrucció de llibres feta pels cristians. Alguns historiadors han acusat al patriarca Teòfil d'haver atacat el Temple de Serapis l'any 391, amb una multitud enfuriada. Cal no oblidar tampoc que en el 415 un grup de monjos va assassinar cruelment a la matemàtica Hipàtia.
El que no se sap és qui va destruir l'altra part de la biblioteca. Segons una llegenda, en concloure la conquesta d'Egipte, un general li va demanar a Omar I que prengués una decisió. La resposta va ser cruel: «En relació amb els llibres que esmentes, aquí està la meva resposta. Si els llibres contenen la mateixa doctrina de l'Alcorà, no serveixen per res perquè repeteixen; si els llibres no estan d'acord amb la doctrina de l'Alcorà, no té cas conservar-los.» Els papirs van servir per encendre el foc dels banys públics.
2) XINA 213 A. de C.
El 213 a. de C., any en el qual un grup d'homes intentava reunir tots els llibres a Alexandria, a la Xina Shi Huandi va aprovar que es cremassin tots els llibres, excepte els que versaven sobre agricultura, medicina o profecia. De llar en llar, els funcionaris es varen apoderar dels llibres i els varen fer cremar en una gran pira, per a sorpresa i alegria dels qui no els havien llegit. Més de quatre-cents lletrats foren enterrats vius i les seves famílies sofriren incomptables humiliacions.
Tres varen ser els fets que marcaren la gestió de l'Emperador Shi Huandi: la construcció de la Gran Muralla, la Gran Tomba amb 7000 guerrers de terracota i la Gran crema de llibres. Tot en proporcions colossals.
3) ACTE DE FE A GRANADA
L'any 1500 Francisco Jiménez de Cisneros duia a terme un projecte que suposava, d'una manera radical, la integració d'una nova cultura, i l'eliminació d'una altra. La confusió fou enorme, ja que aquest mateix home no havia deixat de causar problemes en el seu anhel de convertir als infidels.
De casa a casa, sacerdots i soldats varen confiscar llibres i advertint que havia arribat l'hora de cremar el llibre sagrat, l'Alcorà, sens dubte la peça angular de l'Islam. Com és obvi, la reacció dels creients musulmans no es va fer esperar, encara que els disturbis varen ser controlats per les tropes espanyoles que havien pres la ciutat en 1492.
4) LA FOGUERA DE LES VANITATS
El 7 de febrer de 1497, el frare Savonarola va proclamar davant els seus oïdors que el triomf de les tropes franceses sobre les italianes era una clara demostració del desastre que vivien i els va convèncer del malestar de Déu. Una de les seves primeres idees va ser substituir el Carnestoltes de Florència, que li semblava frívol, per la festa de la Penitència i els seus deixebles varen demanar que es requisàs tot objecte que fos una mostra de la vanitat humana.
5) DESTRUCCIÓ DE CÒDEXS MAYAS I ASTEQUES
L'any 1530, a Tetzcoco, Fra Juan de Zumárraga va fer una foguera amb tots els escrits i ídols dels asteques. Havia nascut en 1468, al mític poble basc de Durango, a Espanya, i una de les seves primeres tasques com a monjo franciscà va ser examinar els casos de bruixeria més coneguts de la seva regió, la qual cosa el portaria a practicar exorcismes.
Com tots els fanàtics, veia el diable a tot arreu. Diego de Landa va continuar aquesta labor de purificació. En 1562, va fer cremar en l'Acte de Maní cinc mil ídols i 27 còdexs dels antics mayas. D'aquesta fúria, van sobreviure amb prou feines tres còdexs mayas prehispànics.
6) BIBLIOCAUSTO NAZI 1933
L'Holocaust va ser el nom que es va donar a l'aniquilació sistemàtica de milions de jueus a les mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Però aquest esdeveniment va ser precedit pel Bibliocausto, on milions de llibres van ser destruïts pel mateix règim. L'operació Crema de Llibres, executada el 10 de maig de 1933 sota la coordinació de Joseph Goebbels, es va revelar aviat en la seva veritable dimensió perquè el mateix dia es varen cremar llibres a Berlín i en altres 22 ciutats alemanyes. Segons W. Jütte, es varen destruir les obres de més de 5.500 autors. La Comissió per a la reconstrucció cultural judeo-europea va establir que en 1933 existien 469 col·leccions de llibres jueus i en finalitzar la Segona Guerra Mundial, no quedava ni la quarta part.
7) ARGENTINA 1980
El 30 d'agost de 1980, els terrenys buits de Sarandí es varen convertir en un lloc macabre. Diversos camions dipositaren, ben d'hora, un milió i mig de llibres i fullets, tots publicats pel Centre Editor d'Amèrica Llatina. Minuts més tard, l'eufòria policial, legitimada per l'ordre d'un jutge federal de la Plata, anomenat Héctor Gustavo de la Serna, va animar a diversos agents a impregnar amb nafta els exemplars i a calar-los foc. Es varen prendre fotografies del fet perquè el jutge temia que es cregués que els volums havien estat robats i no cremats. Horroritzat, l'editor José Boris Spivacow, va contemplar impotent la crema.
8) SARAJEVO 1992
La Vijecnica, l'imponent, elevat i colorit edifici dedicat a albergar la Biblioteca Nacional de Bòsnia i Hercegovina, a Sarajevo, va ser bombardejada la nit del 25 d'agost de 1992 amb foc d'artilleria. La biblioteca va perdre gairebé dos milions de volums.
Alguns amants del llibre, havien format una llarga cadena humana per passar-se els textos i transportar-los a un lloc segur, i varen salvar alguns. Els bombers varen intentar apagar les flames, però la intensitat dels atacs no ho va permetre. El sostre es va esfondrar i pel sòl varen quedar escampats les restes de manuscrits, obres d'art i els enderrocs de les parets i escales.
9) BIBLIOTECA NACIONAL DE BAGDAD 2003
El mes d'abril de 2003 el món va ser commogut per una sèrie d'esdeveniments imprevisibles i atroços que varen destruir els principals centres culturals de l'Iraq. Una ona de saquejos va desmantellar els edificis públics i comerços de Bagdad els dies 8 i 9, després de la presa de la ciutat per l'exèrcit d'Estats Units. Dia 13 una multitud encoratjada per la passivitat dels militars, va impregnar amb combustible els estants i els va calar foc. Milions de llibres es varen cremar.
Segons una altra versió, es varen usar fòsfors blancs, de procedència militar, per a l'incendi, i hi ha evidències que ho confirmen. Passades unes hores, una columna de fum podia veure's a més de quatre quilòmetres. En el mateix atac va ser destruït l'Arxiu Nacional de l'Iraq, i varen desaparèixer deu milions de documents.
10) BIBLIOTECA DE L'ACADÈMIA DE CIÈNCIES D'EGIPTE
El 18 de desembre de 2011 passarà a ser una data catastròfica per a Egipte per l'incendi de l'edifici de l'Acadèmia de Ciències, que albergava 200.000 materials des del segle XVIII i obres com Description de l’Égypte, reproduït per tots els amants d'Egipte des de la seva aparició en 1809. Tots els arxius que sustentaven les fonts del segle XIX es varen perdre i milers d'informes de recerca que ni tan sols estaven copiats varen desaparèixer, fent retrocedir els estudis egiptològics durant dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada