La Biblioteca d'Alexandria

En una de les parets de la Biblioteca d'Alexandria estava escrit:
"Aliment per a l'esperit"

"Alexandria va ser fundada l'any 332 a. de C. pel general macedoni Ptolomeu en honor d'Alexandre Magne, rei de Macedònia. Després de la caiguda de l'imperi, Ptolomeu es va esforçar en aconseguir per a la nova capital, Alexandria, el predomini, no només polític i econòmic, sinó també cultural.
     Ell, i especialment el seu fill, Ptolomeu II, varen cridar a savis grecs i els varen oferir una esplaiada posició com a membres d'una espècie de comunitat religiosa, i una acadèmia radicada en el nou temple de les Muses, el Museion, a semblança de la famosa escola peripatètica d'Atenes, fundada per Aristòtil.
 El Museion estava dedicat a l'ensenyament i a la recerca i la gran biblioteca formada al llarg del segle III a. de C. era summament completa.
Aquest lloc va ser en la seva època el cervell i la glòria de la ciutat més gran del planeta, el primer autèntic institut de recerca de la història del món. Els erudits de la biblioteca estudiaven el Cosmos sencer. Cosmos és una paraula grega que significa l'ordre de l'univers. És en certa manera l'oposat a Caos. Pressuposa el caràcter profundament interrelacionat de totes les coses. Inspira admiració davant la intricada i subtil construcció de l'univers. Hi havia a la biblioteca una comunitat d'erudits que exploraven la física, la literatura, la medicina, l'astronomia, la geografia, la filosofia, les matemàtiques, la biologia i l'enginyeria. La Biblioteca d'Alexandria és el lloc on els homes varen reunir per primera vegada de manera seriosa i sistemàtica el coneixement del món. Els organitzadors varen escodrinyar totes les cultures i llenguatges del món. Enviaven agents a l'exterior per comprar altres biblioteques. Els bucs de comerç que arribaven a Alexandria eren registrats per la policia, i no a la recerca de contraban, sinó de llibres. Els rotllos eren confiscats, copiats i retornats després als seus propietaris. És difícil d'estimar el nombre precís de llibres, però sembla probable que la biblioteca contingués mig milió de volums, cadascun d'ells un rotllo de papir escrit a mà.
     Per allí va passar Eratòstenes, que va demostrar que la Terra era rodona, arribant fins i tot a calcular la seva ràdio; Hiparc, que va ordenar el mapa de les constel·lacions i va estimar la lluentor dels estels; Euclides, que va sistematitzar de manera brillant la geometria; Dionísi de Tràcia, que va fer un estudi sistemàtic de l'estructura del llenguatge; Heròfil, el fisiòleg que va establir, de manera segura, que és el cervell i no el cor la seu de la intel·ligència; Herón, inventor de caixes d'engranatges i màquines de vapor; Apol·loni de Pèrgam, amb el seu famós estudi de les còniques; Hipàtia, matemàtica i astrònoma, poc després de la mort de la qual a les mans d'un motí popular, la Biblioteca va ser destruïda definitivament.
     Quan César va conquistar Alexandria en 47 a. de C. va cremar una part de la secció major de la biblioteca, però va ser més tard compensada, si és cert que Antonio va regalar a la reina Cleòpatra 200.000 rotllos procedents de la biblioteca de Pèrgam, la qual cosa sembla inversemblant. La biblioteca d'Alexandria va ser destruïda probablement en 391 d. de C., quan els cristians, sota la guia de l'arquebisbe Teòfil d'Antioquia, van destruir el temple de Serapis".

►Vist a la Web...