Els llibres en l'Alta Edat Mitjana

"Com ja sabeu, generalment en l'Alta Edat Mitjana, els únics que sabien llegir i escriure eren els religiosos. A causa d'això, la lectura dels textos sacres era una forma d'apropar-se a Déu, fins i tot per entrar en les ordres religioses s'establia la norma de saber llegir i escriure amb soltesa, alguna cosa que no era fàcil ni per als mateixos clergues, doncs la cultura estava molt limitada. Grans nobles o monarques eren completament analfabets (per exemple Carlemany) i necessitaven copistes per a l'escriptura. Els clergues per tant, es dedicaven a la lectura i la còpia dels llibres. La còpia de llibres es realitzava en els monestirs, en els anomenats Scriptorium. La còpia de llibres no es feia per promoure la cultura, sinó per intercanviar llibres amb altres monestirs, conservar-los com a tresors o per encàrrec d'algun noble (encara que això últim era el més rar). L'Scriptorium era una sala que normalment estava adjunta a la biblioteca, amb fileres de taules i cadires on els monjos realitzaven el copiat de llibres i la producció de còdexs, al capdavant de l'Scriptorum es trobava l'Armarius, que era el sacerdot responsable de coordinar als copistes.
Els còdexs eren pàgines separades, que estaven cosides i enquadernades (és a dir com un llibre actual). El còdex es va utilitzar juntament amb el rotllo, al llarg de tota l'Edat Mitjana. Es realitzaven sobre pergamí, i per fabricar-ho utilitzaven pell d'animals de les seves pròpies granges. A causa de la difícil elaboració dels pergamins, si el monjo cometia alguna fallada en la còpia, el pergamí es raspava i es tornava a reutilitzar.
L'escriptura la realitzava el copista amb càlam, de ploma o canya, i la tinta que era negra o vermella. El primer pas era dissenyar la pàgina, assenyalant el lloc on aniria el text i les il·lustracions. Després d'escriure el text, s'enviava al rubricador, que era el que afegia el títol i després l'il·luminador, que afegia les il·lustracions. Quan ja es feia el mateix amb tots els pergamins, s'enviaven a l'enquadernador, que unia les pàgines. Per poder seguir els còdexs de forma més fàcil, s'afegien una sèrie d'anotacions o esments, sobretot de tres tipus:

•Esments històrics:
-Íncipit. Primeres paraules del text
-Explícit. Últimes paraules del text
-Colofó. Expressions del copista: el seu nom, lloc, data de la còpia
•Esments pràctics, que ajudaven al lector en la consulta del text i s'escrivien en tinta vermella.
•Esments tècnics, dirigides al personal encarregat de la confecció:
-La inicial en lletra petita per a les lletres capitulessis.
-Reclam per a l'enquadernador, la paraula amb la qual començava el següent fascicle en l'última fulla del precedent.

La il·luminació era l'art d'ornamentar els manuscrits amb il·lustracions. Es treballava amb tota classe de colors i metalls preciosos com a or, plata, etc. Els il·luminadors afegien:
•Elements lligats al text i que ajuden a comprendre-ho, com les miniatures.
•Elements ornamentals com les inicials i els frontispicis.

L'enquadernació era la unió de les diverses parts del llibre en una.
•Orfebreria: eren tapes de fusta i es cobrien de metalls i pedres precioses.
•Corrent. Les tapes es folren de pergamí o cuir.

En l'època de l'Imperi Carolingi el llibre passa a ser un símbol de poder i prestigi, ja que canvia la mentalitat. Apareixen estudis bíblics a causa del sorgiment d'Escoles on s'estudien les Arts Liberals i la filologia. Durant l'Imperi es reforcen els Scriptorium, apareixent alguns en escoles laiques. També es crea un nou tipus de lletra, fins i tot es vol arribar a establir com a lletra universal a Europa, cosa que falla.
Ja en la Baixa Edat Mitjana va sorgir l'Humanisme i amb la recuperació del saber clàssic sorgeix un mercat del llibre. Els mecenes finançaven la còpia de llibres, i demanaven que es copiessin llibres dels autors clàssics com a Tàcit, Ciceró i Plini. Havia tres temàtiques principals, científica, literària i religiosa. Encara que, el llibre més curiós de la Baixa Edat Mitjana és el “Manuscrit Voynich”, replet de dibuixos i símbols que ningú ha sabut interpretar. Escrit al segle XV amb un idioma i alfabets no identificats i que actualment està sent estudiat per medievalistes i filòlegs.
No s'utilitzaven tapes i es començava amb l'íncipit i el títol del llibre. Més tard, ja gairebé a la fi de l'Alta Edat Mitjana, se li van començar a col·locar tapes, ja que donaven prestigi al llibre, sobretot als llibres sagrats:

►Vist a la Web...