El primer llibre va ser xinès

"Els primers registres que es tenen d'una impremta són de Xina l'any 175 d. de C., quan l'emperador va demanar que es tallassin en pedra algunes de les obres del confucianisme. L'objectiu de l'emperador era conservar per a la posteritat aquestes obres i per això va demanar que anassin tallades en pedra; no obstant això, els estudiosos es varen adonar que a través de la tinta i el paper, utilitzant la pedra tallada com a base per elaborar les còpies, podien reproduir les obres tantes vegades com volguessin.
Aquest procediment es va millorar posteriorment, realitzant l'escriptura de les lletres en relleu i en forma de mirall per facilitar la lectura dels textos reproduïts.
El primer llibre, reconegut com a tal, data de l'any 867 d. de C, durant la dinastia T'ang, el qual va ser trobat en la cova de Dunhuang l'any 1899.
El text és el Sutra del Diamant i a la seva primera pàgina té una il·lustració del tron Buda envoltat de sants. És un rotllo de gairebé 5 mts. de llarg per 30 cm. d'ample, amb les seves fulles aferrades entre si, per les vores.

La tècnica mitjançant la qual es va realitzar la impressió d'aquest llibre va ser la xilografia (gravat amb fusta), inventada pels xinesos aproximadament al segle V d. de C. La tècnica de la xilografia era similar a la que s'havia utilitzat prèviament amb la pedra, però més senzilla, atès que la fusta és més fàcil de treballar. Es tallaven la fusta al voltant de les lletres, a manera de poder pintar amb tinta el relleu de les mateixes i poder reproduir els textos recolzant sobre la planxa de fusta una fulla en blanc que es marcava amb la tinta.
El desavantatge d'aquest sistema és que després de cert temps la fusta es deformava i es podria, perdent-se els motlles per als textos, cosa que no ocorria amb la pedra.
Entre els segles X i XI més de 5000 llibres budistes i taoistes varen ser impresos mitjançant la tècnica de la xilografia. Si bé va ser un treball artesanal impressionant, que degué haver demandat molt temps i diners, era una obra inevitable si es volia transmetre els coneixements als mestres i estudiants.

 Primera impremta de tipus mòbils
A partir del segle XI es varen començar a desenvolupar a Xina les primeres impremtes de tipus mòbils. La tècnica consistia a tallar els caràcters per separat i formar les frases per armar el text, d'aquesta manera un mateix caràcter podia ser usat per a més d'un text.
No obstant això la tècnica va tenir algunes dificultats al començament, ja que els ideogrames xinesos són bastant complexos de dibuixar i els tipus mòbils es fabricaven en argila, un material, massa fràgil per a aquesta tasca.

Impremta de tipus mòbils fosos
Al segle XIII, gairebé 200 anys abans que Gutenberg desenvolupés la seva impremta, a Corea s'utilitzaven tipus mòbils fabricats en bronze fos. El bronze era un material molt més adequat que l'argila per a aquest objectiu i permetia la utilització dels tipus per a més temps.
L'any 1377 es va realitzar un dels primers llibres que es coneixen amb aquesta tècnica, denominat Jikji, una compilació de textos budistes per a estudiants".

►Vist a la Web...